Doncs sí, amics i amigues, la meva germaneta Teguise està feta tota una campiona, igual que la meva mare, i s'estan recuperant totes dues molt bé.
Jo ara tinc dues feines, narra les meves aventures i fer de cronista de tot allò que vagi succeint al voltant de la meva germaneta Teguise, a més d'estimar-me-la molt...
Per cert, la vida segueix com diu el títol d'aquesta entrada i dilluns, 29 de novembre, em vaig reincorporar a l'escola, després d'haver faltat dos dies per motius de força major: dijous per ajudar i divendres per descansar de tot l'esforç fet entre tots.
Per la tarda, després de l'escola vaig tenir una agradable sorpresa em va venir a visitar la meva padrina Vanessa amb la seva filla Marina, i el Juan. Varem estar jugant una estona, i també varem tenir moments de riure i de plors.
De vegades em poso a sota del moises per gronxar a la meva germaneta, i també miro els baixos del vehicle per fer-hi una revisió i que tot estigui correcte. Crec que la Teguise prefereix no saber allò que estic fent...
El dilluns va venir novament la Mireia, la llevadora, i va fer un reconeixement a la mare i a la filla, i les va trobar molt bé a totes dues. Va tornar a pesar a la germaneta i la petitona no ha perdut gaire. Si al néixer va fer 3,620 kg, quan la va tornar a pesar va fer 3,600 kg.
1 comentari:
Hola silvia, soc en Mark el cusi de Vanessa.
¿ Com os va tot ?
Yo també tinc Bloc jajajajaja
un peto
ya anirem parlant!
A10 :D
Publica un comentari a l'entrada