25 de febr. 2011

Fent la "quarantena" abans d'hora

El passat diumenge, 20 de febrer, es va celebrar la calçotada familiar aplaçada des de la Candelera. El iaio em va venir a buscar per anar a encendre el foc i ajudar a fer els calçots. Abans d'anar a casa dels iaios, els pares van fer fotos a la Teguise mentre jugava amb el conillet sonor.


Després de dinar em vaig preparar una tenda de campanya amb el bressol plegable de la Teguise. Un cop dintre treia el cap i deia que era un "cargol"... A continuació, la germaneta va poder dormir una miqueta, però no gaire com ja ens té acostumats.


El mateix diumenge va ser la data triada pel grup "Twocats pel Gospel" per fer el seu concert i celebrar el seu 10è aniversari. Jo vaig anar amb molta família: els pares, la germaneta i els iaios... però entre els altres 1795 assistents a l'Auditori de Barcelona també hi havia més familiars: la cosina Gisela, la cosina Mireia, la tia Conchi i el Toni, i altres amics de Castelldefels; que anàvem tots a veure a una altra familiar: la tieta Sílvia.

Per cert, ha estat la primera sortida cultural de la germaneta Teguise, quan encara no té 3 mesos i s'ha portat molt bé... normal ha dormit tota l'estona


Va ser un concert de gairebé tres hores (va començar a 2/4 de vuit i es va cloure a tocar de 2/4 d'onze) amb la sala Pau Casals de l'Auditori plena de gent i, com no, tractant-se de gospel amb un públic totalment entregat. Arribem "molt tard" a casa i decidim que a l'endemà jo no aniré a escola.

Entre tant gent és normal trobar-se algun conegut que no t'esperaves... en el cas dels pares van retrobar-se amb la Miriam, una voluntària de Vols, amb la qual havien compartit algun moment de l'experiència per terres peruanes del 2004.

El dimecres, 23 de febrer, és un dia senyalat per molta gent, però a casa nostra celebrem l'aniversari del pare. Aquest any ha assolit la xifra dels 39 anys i, en part, per això el títol. Falta menys per canviar la xifra de les decenes... i començar a comptar "quarantes". Entre la Teguise i jo li varem preparar una petita obra d'art: les nostres empremtes en guix. Aguanto despert fins que arribar el meu pare de fer la classe a la UAB, per poder bufar amb ell les espelmes i poder-li donar el nostre regal, tot i tenir una mica de febre i no trobar-me molt bé...


El dijous, 24 de febrer, ja ha aparegut els primers "piquets". La febre de la nit anterior era un avís i, efectivament, tinc la varicel·la i cal que faci quarantena. No vaig a l'escola, per no transmetra-li a cap company, tot i què jo l'he recollit d'allà. Per la tarda el pare porta pel·lícules de dibuixos animats. Per moments estic "xafadet", per moments estic com ple d'energia. Aprofitem per enregistrar vídeos amb la Teguise i la mare.

Gelós? Jo? No...

Sembla que sigui un ENG en una
situació arriscada i perillosa

No us recorda la "Blair Witch" o "REC"

Entrevistant a la mare

Zoom a l'ull

19 de febr. 2011

Noves nines a casa

El dilluns, 14 de febrer, va haver-hi una nova sessió de fotos de la Teguise.


Ahir divendres, 18 de febrer, per la tarda vaig acompanyar a la mare i a la Teguise a un berenar amb algunes de les seves companyes de feina. A casa de la Mònica em vaig afartar de croissants de xocolata, i vaig conèixer al "Guancho", una iguana que és la seva mascota. La Mònica ens va regalar unes nines de roba molt colorides i boniques.

13 de febr. 2011

Primera sortida a la muntanya amb la Teguise

Doncs si, ja era hora que la "family" surtis al complet a la muntanya. Ho hem fet avui diumenge, però abans varem fer unes sessions de fotos i vídeos amb la Teguise i altres membres del nucli familiar.

El dijous 10 de febrer, la mare es va fer fotos amb la Teguise; i el divendres 11 de febrer, va ser el torn del pare i meu. Jo també vaig fer-me un vídeo. Com que jo vaig anar a dormir a casa dels iaios la nit de divendres, els pares van estar veient les fotos i el vídeo, i la Teguise reconeixia la meva veu. Diuen els pares que feia somriures i semblava com si em busques.


Avui diumenge, 13 de febrer, hem anat al Parc Mediambiental que té el RACC a Gualba, que està a les faldes del Montseny. Després de dinar en un restaurant del poble, ens hem apropat a Cardedeu on hem saludat a la Monica i el Jaume, i hem conegut a en Pau, el seu fill d'un mes.