25 de febr. 2011

Fent la "quarantena" abans d'hora

El passat diumenge, 20 de febrer, es va celebrar la calçotada familiar aplaçada des de la Candelera. El iaio em va venir a buscar per anar a encendre el foc i ajudar a fer els calçots. Abans d'anar a casa dels iaios, els pares van fer fotos a la Teguise mentre jugava amb el conillet sonor.


Després de dinar em vaig preparar una tenda de campanya amb el bressol plegable de la Teguise. Un cop dintre treia el cap i deia que era un "cargol"... A continuació, la germaneta va poder dormir una miqueta, però no gaire com ja ens té acostumats.


El mateix diumenge va ser la data triada pel grup "Twocats pel Gospel" per fer el seu concert i celebrar el seu 10è aniversari. Jo vaig anar amb molta família: els pares, la germaneta i els iaios... però entre els altres 1795 assistents a l'Auditori de Barcelona també hi havia més familiars: la cosina Gisela, la cosina Mireia, la tia Conchi i el Toni, i altres amics de Castelldefels; que anàvem tots a veure a una altra familiar: la tieta Sílvia.

Per cert, ha estat la primera sortida cultural de la germaneta Teguise, quan encara no té 3 mesos i s'ha portat molt bé... normal ha dormit tota l'estona


Va ser un concert de gairebé tres hores (va començar a 2/4 de vuit i es va cloure a tocar de 2/4 d'onze) amb la sala Pau Casals de l'Auditori plena de gent i, com no, tractant-se de gospel amb un públic totalment entregat. Arribem "molt tard" a casa i decidim que a l'endemà jo no aniré a escola.

Entre tant gent és normal trobar-se algun conegut que no t'esperaves... en el cas dels pares van retrobar-se amb la Miriam, una voluntària de Vols, amb la qual havien compartit algun moment de l'experiència per terres peruanes del 2004.

El dimecres, 23 de febrer, és un dia senyalat per molta gent, però a casa nostra celebrem l'aniversari del pare. Aquest any ha assolit la xifra dels 39 anys i, en part, per això el títol. Falta menys per canviar la xifra de les decenes... i començar a comptar "quarantes". Entre la Teguise i jo li varem preparar una petita obra d'art: les nostres empremtes en guix. Aguanto despert fins que arribar el meu pare de fer la classe a la UAB, per poder bufar amb ell les espelmes i poder-li donar el nostre regal, tot i tenir una mica de febre i no trobar-me molt bé...


El dijous, 24 de febrer, ja ha aparegut els primers "piquets". La febre de la nit anterior era un avís i, efectivament, tinc la varicel·la i cal que faci quarantena. No vaig a l'escola, per no transmetra-li a cap company, tot i què jo l'he recollit d'allà. Per la tarda el pare porta pel·lícules de dibuixos animats. Per moments estic "xafadet", per moments estic com ple d'energia. Aprofitem per enregistrar vídeos amb la Teguise i la mare.

Gelós? Jo? No...

Sembla que sigui un ENG en una
situació arriscada i perillosa

No us recorda la "Blair Witch" o "REC"

Entrevistant a la mare

Zoom a l'ull

1 comentari:

conchitin ha dit...

a este niño me lo comere un dia!!!!!!
teguise esta preciosa a ver si crece y le enseñamos la danza africana
eh jan?
y felicitar a los papis por estos niños y agradecer que nos tengan informados con este genial blog!!