25 de maig 2008

Natació, el meu esport favorit

Des dels 4 mesos practico aquest esport. En un principi, vaig començar participant en uns cursets per a nadons acompanyats dels seus pares. Això va ser fins els 14/15 mesos.
Donada la repetició dels exercicis i que ens "hipotecava" tots els matins de dissabte, els meus pares van decidir apuntar-nos a la piscina i no els cursets, i així poder anar per lliure.


Aquest video (en format flv) reflexa les meves progressions en aquest esport


Aquest video reflexa les meves progressions en aquest esport

Procurem anar els dissabtes per la tarda, que és quan la piscina petita té l'aigua més calenta.

Una escena entre el meu pare i jo mateix.

Canvíem platja per muntanya

El dimarts passat, 20 de maig, no vaig anar a la muntanya, si no que vaig anar a la platja. Per canviar d'ambient, el fotut del tema va ser que feia molt vent i no vaig poder gaudir d'una estona a la sorra... un altre cop serà.

Aquí semblo un ballarí de dansa...

Assegut en un ull de bou del passeig marítim

A l'arribar a casa, i després de fer un bany,
vaig estar una estona inflant globus

20 de maig 2008

Cap de setmana cultural, solidari i sostenible

He volgut anomenar amb aquests tres adjectius el meu darrer cap de 7mana perquè vaig fer activitats relacionades en tots tres àmbits.

D'una banda, cultural doncs els meus pares em van convidar al meu primer concert de música clàssica. Va ser a l'Auditori, dintre de la programació estable infantil, i vaig gaudir de l'espectacle "Girasons".

Una instantània durant el concert.

A l'arribar a casa,
contagiat per l'esperit musical,
vaig posar a prova la meva capacitat
per tocar els bongos...

Per cert, a la tarda del diumenge després de dinar amb els meus avis i tieta els hi vaig dedicar un concert d'home-orquestra, doncs vaig tocar alhora un pianet, un tambor, un xiulet i una guitarra petita.

Pel que fa a la solidaritat, va ser fent una petita aportació econòmica al pagar la meva entrada al cinema Metropol, de Castelldefels, per veure el documental del Miki i els seus companys rodamons després d'haver estat vuit mesos voltant pel món. Podeu trobar més informació del seu Projecte Arquímedes, punts de recolzament per a un altre món possible a la seva web www.elsrodamons.org
Per cert, no se ben bé perquè vaig anar a la seva estrena mundial, perquè ell , en canvi, estava a la "Conxinxina" quan jo vaig sortir... Perdono però no oblido (és broma).

Per últim, l'aspecte sostenibilitat el vaig treballar quan vaig estar regant les plantetes de casa els pares amb la meva regadora enlloc de fer-ho amb la manega.

Un moment "sostenible"

15 de maig 2008

Si és dimarts tarda, toca MUNTANYA

El passat dimarts per la tarda, en companyia del meu pare i de la meva tieta Silvia, vaig tornar a fer una excursió pel Garraf. Com que som de Castelldefels el massís del Garraf ens és molt proper, i això ens permet fer aproximacions ràpides (5 minuts de cotxe fins a l'àrea d'esbarjo de Can Roca) i petites ascencions d'entrenament.

Avui fins a Cal Ganxo

Abans d'iniciar la marxa
hem tingut la sort de poder gaudir
de la companyia d'un esquirol
que rossegava una pinya

Un cop assolit l'objectiu,
ens hem assegut per berenar

Tant de pujada com de baixada
les meves forces han fet figa
i he hagut de demanar suport tècnic.

El meu equipament bàsic:
bambes, motxilla camel bag
i gorreta... (foto del 22/04/2008)

Fins la propera!!!!

11 de maig 2008

Un dia a l'hort...

El passat dijous, 1 de maig, vaig aprofitar el dia del treballador per fer els meus primers "pinitos" com a pagès... Vaig estar a l'hort del sogre de la meva madrina amb el meu pare, doncs ma mare estava a Canàries (per motius familiars). Vaig gaudir d'allò més i aquí teniu 4 instantànies de la meva feina.

Llaurant la terra

Recollint llavors per fer plançons

Recollint enciams

Controlant el terreny



8 de maig 2008

Els nous missatges s'estan cuinant

S'ha de reconèixer que fa dies que no incorporo cap missatge en el meu bloc, però també us puc anunciar que ja m'he posat el davantal de fer tasques i que ja estic preparat per "cuinar".

De moment, estic mirant l'estil del meu pare fent truites i poc a poc vaig fent imitacions: ara faig que trenco l'ou, ara que l'estic batent, i finalment, que giro la truita fent-la volar fora de la paella.

M'agradaria ser més constant, però la meva manca de vocabulari em dificulta encara explicar-me més extensament i continuadament.

Una abraçada i petonets volats per a tothom...

Jan, el cuiner