No m'agrada que em diguin "Salut" quan esternudo, però tampoc que ningú ho digui si un altre esternuda. Però l'altra dia, mentre la mare estava al carrer, el pare va estenudar i vaig dir "Salut". I ràpidament vaig afegir "...és que com no està la mama".
El diumenge passat vaig veure al portàtil la foto d'uns senyors encaputxats i ja vaig tenir "preguntes" per una bona estona... "Per què tenen la cara tapada?" "Què fan aquests senyors?". Després d'obtenir les respostes oportunes per part dels meus pares, les vaig anar processant i a l'endemà vaig estar fent comentaris amb els iaios, com per exemple: "Jo no entenc perquè aquells homes encaputxats posen bombes..."
Un dia els avis se'ls va acudir pujar-me fent "el sillón de la reina"... i per acabar-me d'enfilar els seus braços em van fer pujar a un banc, i jo els vaig dir: "Clar. És que com sou grans ja no us podeu ajupir...".
Però per gran frase la de dimarts, 7 de setembre, per la nit. Estaven fent els darrers capítols de la sèrie de TV "Anatomia de Grey". La mare estava veient la tele i el pare m'estava explicant un conte per anar a dormir. El pare i jo estàvem al llit dels pares, i el conte es va acabar. Aleshores jo li vaig dir el pare: "Jo vull veure la tomia de grey". El pare va riure i va marxar cap al menjador... però el seu darrera anava jo. A l'arribar davant del sofà, ell li explicava a la mare el meu comentari i jo mentre seia al costat d'ella. Després d'haver negociat per quedar-me i aconseguir-ho durant uns minuts vaig anar al llit acompanyat per la mare i a l'arribar al meu llit li vaig a la mare: "T'estàs perdent la tomia de grey..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada