Amics i amigues des de fa tres dies que estem corrent (o navegant) per Sevilla. Diem "navegant" doncs porta plovent des de que vàrem baixar de l'avió el passat dilluns 28 de desembre. Creiem que portem la innocentada "constant" i que sempre ens fa un ruixadet (gairebé a tota hora). A continuació us anirem detallant el nostre viatge.
Dilluns, 28 de desembre de 2009
Ens aixequem aviat per poder estar preparats per agafar el cotxe i posant-se direcció a l'aeroport d'El Prat per agafar el nostre vol (Vueling VY2203). L'hora prevista d'enlairar-se eren 2/4 d'11 del matí però finalment va sortir quan faltaven 5 minuts per un quart de 12. Tot i aquest petit endarreriment ho podem explicar gràcies a la velocitat dels iaios en anar a Castelldefels i tornar a l'aeroport abans de les 10 del matí amb el meu document d'identitat, donat que els pares se l'havien deixat a casa... (renoi quina suor dels pares).
El trajecte en avió va anar força bé i només a l'aterrar va ser una miqueta diferent perquè les rodes del tren d'aterratge de l'A320-200 i la pista mullada no van fer "bones migues", i els desplaçaments laterals involuntaris de l'aeronau van ser una mica estranys... Quan l'avió ja estava totalment quiet i enganxat al "finger" em van venir una mica de ganes de vomitar però els pares ràpidament em van oferir una bosset de mareig de l'avió (que no va fer falta). Per cert, a l'avió vaig coincidir amb l'infermer de pediatria que algun cop m'atès al CAP El Castell del poble.
Un cop recuperades les maletes tota la família es va muntar en un taxi i jo em vaig permetre fer una petita dormideta, molt reparadora. Quan ja vàrem estar instal·lats els pares em van portar a dinar just enfront de l'hotel, al restaurant Santa Marta. Per cert jo vaig inspeccionar a fons l'armari de l'habitació i tot seguit vaig estar jugant amb el Lego portat des de casa dins de la maleta.
Per la tarda ens van recollir l'Agustín i la seva dona Carmen, vells amics de la família, i que ens han acompanyat en més d'una ocasió durant aquests dies. A l'hora de sopar vàrem fer una mica de tapeo i jo em vaig dormir novament en braços del pare, qui em va transportar fins al meu llitet de l'habitació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada