Segona etapa nadalenca... a terres andaluses (2n dia)

Dimarts, 29 de desembre de 2009

Aquest dia l'hem passat en companyia de l'Agustín i la Carmen, doncs ens han recollit a l'hotel a prop de 2/4 d'11 del matí i hem estat amb ells fins a les dotze de la nit.

Hem estat visitant la catedral de Sevilla i el seu magnífic tresor, tot i que només l'arquitectura és un tresor en si mateixa a l'afegir-li les obres pictòriques, escultòriques i d'altres arts fan d'aquell temple un magnífic tresor. També he tingut l'oportunitat de pujar fins el capdemunt de la Giralda i veure tota Sevilla, i contemplar de ben a prop totes les campanes d'aquest magnífic campanar de base àrab i culminació cristiana.

Hem dinat a "La Cigala Chica", un bar típic de tapeo molt a prop dels Salesianos de Sevilla, doncs ells viuen en un carrer molt a la vora dels carrers Maria Auxiliadora, Salesianos, San Juan Bosco i Santo Domingo Savio (noms que el pare li són molt familiars... ell treballa a Sarrià al Pg. Sant Joan Bosco, a prop del carrer Maria Auxiliadora de Barcelona).

Per la tarda com que la pluja que ens havia acompanyat pel matí també ha continuat ens hem quedat recollit a casa d'ells. Cap al tard hem agafat el cotxe, encara sota la pluja, i ens hem apropat fins a la Macarena, però jo només pujar al cotxe m'he adormit, i ja no m'he despertat fins a les 3 de la matinada (després expliquem aquesta altra aventura).

Els meus pares han sopat a casa d'Agustin i Carmen, i després de veure una pel·lícula han posat rumb a l'hotel per anar a dormir.

Jo he arribat a l'hotel dormit però cap a les tres de la matinada m'he desvetllat i he aconseguit despertar a ma mare (però no al meu pare...) i li he estat parlant i xerrant durant gairebé dues hores. Castells amunt, castells abaix, que si l'Esteve (cap de colla de castells de Castelldefels) ha de venir a Sevilla per fer un pilar, etc... Després de beure'm tres bricks petits de llet d'arròs finalment m'he tornat a dormir.

Segona etapa nadalenca... a terres andaluses (1r dia)

Amics i amigues des de fa tres dies que estem corrent (o navegant) per Sevilla. Diem "navegant" doncs porta plovent des de que vàrem baixar de l'avió el passat dilluns 28 de desembre. Creiem que portem la innocentada "constant" i que sempre ens fa un ruixadet (gairebé a tota hora). A continuació us anirem detallant el nostre viatge.

Dilluns, 28 de desembre de 2009

Ens aixequem aviat per poder estar preparats per agafar el cotxe i posant-se direcció a l'aeroport d'El Prat per agafar el nostre vol (Vueling VY2203). L'hora prevista d'enlairar-se eren 2/4 d'11 del matí però finalment va sortir quan faltaven 5 minuts per un quart de 12. Tot i aquest petit endarreriment ho podem explicar gràcies a la velocitat dels iaios en anar a Castelldefels i tornar a l'aeroport abans de les 10 del matí amb el meu document d'identitat, donat que els pares se l'havien deixat a casa... (renoi quina suor dels pares).

El trajecte en avió va anar força bé i només a l'aterrar va ser una miqueta diferent perquè les rodes del tren d'aterratge de l'A320-200 i la pista mullada no van fer "bones migues", i els desplaçaments laterals involuntaris de l'aeronau van ser una mica estranys... Quan l'avió ja estava totalment quiet i enganxat al "finger" em van venir una mica de ganes de vomitar però els pares ràpidament em van oferir una bosset de mareig de l'avió (que no va fer falta). Per cert, a l'avió vaig coincidir amb l'infermer de pediatria que algun cop m'atès al CAP El Castell del poble.

Un cop recuperades les maletes tota la família es va muntar en un taxi i jo em vaig permetre fer una petita dormideta, molt reparadora. Quan ja vàrem estar instal·lats els pares em van portar a dinar just enfront de l'hotel, al restaurant Santa Marta. Per cert jo vaig inspeccionar a fons l'armari de l'habitació i tot seguit vaig estar jugant amb el Lego portat des de casa dins de la maleta.

Per la tarda ens van recollir l'Agustín i la seva dona Carmen, vells amics de la família, i que ens han acompanyat en més d'una ocasió durant aquests dies. A l'hora de sopar vàrem fer una mica de tapeo i jo em vaig dormir novament en braços del pare, qui em va transportar fins al meu llitet de l'habitació

Primera etapa nadalenca superada...

Veritablement, les vacances de nadal semblen un rally o una volta ciclista plenes d'etapes, sobretot gastronòmiques. Podríem identificar la primera etapa com aquella que agrupa el sopar de la nit de Nadal, el dinar de Nadal i el dinar de Sant Esteve.

La nit de nadal la vàrem passar amb els Abuelitos i el tito Esteban i la seva filla Naiara, i un convidat especial: el Pare Noel. Com que des de fa poc tinc un timbal, i m'agrada força "fotre-li canya" me l'emporto a gairebé tot arreu. El menu del sopar va ser uns aperitius i un llom a la sal amb salsa fosca alemanya per carn, amb puré de patates i col lombarda. Una pinya va cloure aquest soparet...

Sí senyores i senyors, el mateix Pare Noel (o no?, anava amb bata a ratlles) ens va visitar per entregar-me personalment els meus regals, abans però també m'havia trucat pel mòbil del tito Esteban. Ho podreu veure en els vídeos següents.

Com que el Pare Noel no va poder amb tots els meus regalets em va deixar un a casa nostra. Un sac de dormir.

El dinar de Nadal com marca la tradició va haver-hi sopa amb els galets ben grans. Ja veureu a les fotos que gairebé no hi cabien a la cullera sopera. També hi havia la carn d'olla, pollastre rostit, tall rodó i postres i torrons...

També va tenir una estoneta artística, doncs al final com és costum va haver-hi una estona per dir el vers i cantar nadales. Això si un cop dit el vers és el moment de passar el platet i recollir "el aguinaldo".

"Com alegre campaneta...

"Com alegre campaneta,

que no para de tocar,

avui el meu cor batega

perquè us vull felicitar

BON NADAL..."

... i Feliç Any Nou

Més galetes "artesanals"

El diumenge 20 de desembre per la tarda va ser una nova tarda per a la rebosteria casolana. En aquesta ocasió amb la magnífica ajuda de l'Alba i la Júlia.

Podreu gaudir d'unes instantànies de la nostra feina, però no de la nostra feina... ja ja ja!!!!

Per cert estaven boníssimes.