Tot i que tot s'ha desenvolupat durant la tarda d'avui, dimecres 24 de novembre, començarem el post d'avui fent referència a una "gran frase" meva d'ahir, dimarts 23, per la nit. Anàvem en cotxe de camí al japonès de la platja per sopar "teppanyaki", quan a mig camí i mentre els pares parlaven entre ells es va donar el següent diàleg:
- Mare, adreçant-se al pare: "Doncs jo no ser a qui votar...?"
- Jan: "Doncs jo ho tinc clar. Esteve!"
- Mare: "Això només potser a les municipals i quan tinguis 18 anys"
Després d'una estona els pares es van adonar que la meva resposta no anava desencaminada perquè a totes dues cites electorals "ell" hi anirà. Tot i què en les dues va de cap de llista, a les municipals ho és al capdamunt de la llista, i a les del Parlament és el cap de llista dels suplents.
Aquesta tarda, mentre que els pares estaven amb la Mireia, la llevadora, jo estava voltant amb l'abuelita. Quan hem arribat a casa, he anunciat que teniem una feina a fer. L'abuelita havia agafat un llibre d'àvies, en alemany "oma buch", on explica diferents activitats per entrenir-se amb el seu nét. Avui hem fet manualitats. Hem fet una joguina. Posteriorment el pare ha fet una aportació i hem inventat una segona joguina, que jo he volgut anomenar "Joc de lletres i números".
A continuació, ha vingut l'abuelito amb unes eines i disposat a posar-hi un pedaç a la camara de la roda posterior de la meva bicicleta, doncs tenia una suposada fuita. He ajudat al meu avi a desmuntar la bici i després hem buscat el "foradet" per on s'anava perdent l'aire... Finalment l'hem trobat i hem pogut deixar la bici com a nova.
També he tingut una estona de dedicació a la reposteria, doncs la mare i l'abuelita estaven fent un pastís i, com no, jo he hagut de fotre cullerada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada