Novament plors de nadó a casa

Avui ha estat el primer dia de la Teguise amb nosaltres, i ja ha omplert de plors i de vida nova casa nostra.

Ahir després de néixer la germaneta Teguise, la mare va expulsar la placenta i la Mireia ens va ensenyar la caseta on ha viscut durant 42 setmanes i 4 dies.

A continuació vaig ajudar al pare a tallar el cordó umbilical, que va ser nexe d'unió entre la mare i la germaneta durant tot l'embaràs.

Tot seguit va ser el torn de que el pare agafés a la Teguise. I tots dos ens varem quedar embadalits i bocadats... A més el pare ja ha aconseguit el primer premi: una miqueta de meconi, la primera caca dels nadons, també coneguda entre les llevadores com "txapapote".

Aquí teniu una foto al llit amb la mare i la Teguise.

Per la nit, la Teguise s'ha adormit amb el conillet que jo vaig triar per a ella. Curiosament és el mateix que el meu, però més nou...

Avui, divendres 26 de novembre, hem tingut moltes feines: a la llar, administratives, de compres, etc... i ha estat col·laborant la abuelita, igual que ahir també va estar ella i la tieta Elena. També ha vingut a fer-nos una visita la tieta Silvia.

Hem fet fotos a la Teguise, i una nova foto de tots quatre junts.

Per la tarda, hem fet de jardiners, doncs hem trasplantat un llimoner amb la placenta com adob natural. Jo he tingut molta feina.

També hem tingut una agradable sorpresa, doncs el departament de "Comunicació Audiovisual i Publicitat II, de la UAB, on fa d'associat, ens han fet arribar un esplèndid ram de flors.

La germaneta ja ha nascut

La meva germaneta Teguise acaba de nèixer i jo he estat acompanyant als meus pares en aquest magnífic moment.

Ha arribat a 2/4 d'onze del matí d'avui, dijous 25 de novembre de 2010. Ha nascut al menjador de casa, com estava previst. Tot ha començat a les 5 del matí segons m'han explicat els pares.

Tarda de manualitats i mecànica amb els abuelitos

Tot i que tot s'ha desenvolupat durant la tarda d'avui, dimecres 24 de novembre, començarem el post d'avui fent referència a una "gran frase" meva d'ahir, dimarts 23, per la nit. Anàvem en cotxe de camí al japonès de la platja per sopar "teppanyaki", quan a mig camí i mentre els pares parlaven entre ells es va donar el següent diàleg:

• Mare, adreçant-se al pare: "Doncs jo no ser a qui votar...?"
• Jan: "Doncs jo ho tinc clar. Esteve!"
• Mare: "Això només potser a les municipals i quan tinguis 18 anys"

Després d'una estona els pares es van adonar que la meva resposta no anava desencaminada perquè a totes dues cites electorals "ell" hi anirà. Tot i què en les dues va de cap de llista, a les municipals ho és al capdamunt de la llista, i a les del Parlament és el cap de llista dels suplents.

Aquesta tarda, mentre que els pares estaven amb la Mireia, la llevadora, jo estava voltant amb l'abuelita. Quan hem arribat a casa, he anunciat que teniem una feina a fer. L'abuelita havia agafat un llibre d'àvies, en alemany "oma buch", on explica diferents activitats per entrenir-se amb el seu nét. Avui hem fet manualitats. Hem fet una joguina. Posteriorment el pare ha fet una aportació i hem inventat una segona joguina, que jo he volgut anomenar "Joc de lletres i números".

A continuació, ha vingut l'abuelito amb unes eines i disposat a posar-hi un pedaç a la camara de la roda posterior de la meva bicicleta, doncs tenia una suposada fuita. He ajudat al meu avi a desmuntar la bici i després hem buscat el "foradet" per on s'anava perdent l'aire... Finalment l'hem trobat i hem pogut deixar la bici com a nova.

També he tingut una estona de dedicació a la reposteria, doncs la mare i l'abuelita estaven fent un pastís i, com no, jo he hagut de fotre cullerada.

Un regal dels pirates del Carib...

... i un altre de "Blancaneus i Campaneta en acció". Primer començarem per aquest regal, doncs l'altra dia al meu correu electrònic Gmail vaig rebre l'arxiu audio, en MP3, de la cançó d'aquest espectacle musical de la gent del Teatre Irrintzi, que porta el títol de "Tens un amic". Moltes gràcies a la Laura Martuscelli i la Maribel Martin.

A l'anterior post encara li faltaria un petit afegit que poso en aquest. Resulta que el diumenge, 14 de novembre, just abans de dutxar-me amb el pare li vaig proposar una sessió de maquillatge que ell va acceptar. Aquí veureu els resultats...

El dilluns, 15 de novembre per la tarda, amb la tieta Silvia vaig estar fent una sessió de "bricoreciclatge". Amb un cartró vell d'un embalatge Ikea vàrem fer una caseta per a les meves joguines, sobretot la rateta i altres ninos de peluix. Quan va arribar el pare de la feina varem afegir les finestres i el suport de flors.

El dijous, 18 de novembre, vaig rebre una carta que em va fer molta il·lusió i que era una sorpresa per a mi, tan per la seva arribada com pel seu contingut. Venia de terres llunyanes, concretament des de Miami (Florida, USA) i me l'enviaven els nostres amics Stephy i Martí. Però el més sorprenent va ser el tresor del seu interior. I dic tresor perquè segons ells els hi ho havien donat els pirates del Carib. En el seu interior em vaig trobar una carta i 4 dents de tauró... Moltes gràcies.

Cap de 7mana extraordinari

El divendres, 12 de novembre, per la tarda després de sortir de l'escola a casa nostra estava l'avi per fer-hi unes petites reformes de la llar, com col·locar un termòstat i arreglar una persiana amb l'ajuda del pare i meva. Jo em vaig empipar molt quan vaig saber que era la sortida de passos de l'AE Grimpamons i que nosaltres no anàvem tot el cap de 7mana. Gairebé vaig maleir perquè no vaig veure les nostres motxilles.

Dissabte, 13 de novembre, pel matí el pare va anar a acomiadar a la gent de l'agrupa i quan va tornar va portar "cosetes" per esmorzar. A l'aixecar-nos varem fer una lluita de coixins i sessió de fotos.

Després d'esmorzar va ser el moment d'agafar el cotxe i anar a casa de l'Aina per fer-li una visita.

Aprofitant que estavem a la platja varem fer una volteta amb la bici...

Avui, diumenge 14 de novembre, pel mati hem anat a El Masnou on estava la gent de l'AE Grimpamons fent la sortida de passos. Trobareu més informació al Grimpablog.

Després de dinar a casa de dinar a casa dels abuelitos, el pare ha anat recollir a la gent de l'agrupa i jo m'he quedat amb la mare veient la pel·lícula de "El Llibre de la Selva".