Molta activitat a la darrera setmana d'abril 2010

Amics i amigues, novament amb vosaltres per fer-vos un resum d'allò més destacat que m'ha succeït durant aquesta setmana...

Com recordareu del post anterior, vaig acabar la setmana passada amb una mica de febre i vaig començar la setmana sense anar a escola ni tot el dilluns ni dimarts pel matí... així que a casa s'havia d'aprofitar el temps per fer-hi activitats de les que a mi m'agraden. Aquest cop va ser el torn de la pintura que taca. El resultat l'he fotografiat avui divendres. Sí, com escolteu, jo sóc l'autor d'aquesta foto.

Aquest dimecres, 28 d'abril, hi havia dues cites importants a l'agenda dels pares. Una era fer una tutoria amb la meva mestra Narbora; i l'altra era que a la mare li havien de fer la primera ecografia, doncs ja està de 12 setmanes. Pel que fa als comentaris sobre la meva actitud, comportament, i altres qüestions, a la classe de P3 va anar molt bé; i sobretot el que millor va anar van ser les notes: "tot excel·lent", tot i que sempre hi ha aspectes que cal millorar.

Referent a l'eco podreu veure a continuació alguna foto. A les proves fetes per la metgessa es veu com el germanet o germaneta (?) fa uns 59 mm i el pare per fer-ho més fàcil va buscar quelcom que mesures uns 6 centimetres... a les proves em remeteixo.

Avui divendres hem aprofitat per fer totes aquestes fotos que heu anat veient, i també hem fet noves activitats: he fet fotos als pares (sense trípode) i el pare li ha fet fotos a la panxa de la mare.

I per últim, m'he posat un mocador blau com si fos la faixa i m'he enfilat al pare.

Una setmana plena d'activitats... de tots els colors

Aquesta setmana de Sant Jordi ha estat plena d'activitats. Però no sempre pot anar tot bé i com diuen "la primera en la frente". Ens referim a un cop que em vaig fer a les escales del meu col·legi amb el resultat: Escala 1 - Jan 0. L'escala no va patir cap esquerda, en canvi jo vaig fer-me un senyor bony al front.

Dimecres 21 d'abril molts companys de la classe vàrem anar a celebrar l'aniversari de la Maria. Per la nit, mentre sopava amb els pares, vaig tenir un nou moment creatiu literari. Vaig inventar-me noves paraules i a més les vaig traduir en un diccionari propi. El nou idioma inventat és el de: "El país dels colorins".

Dijous 22 vaig començar el dia anant d'excursió a una granja de Begues, on hi havien força animals, com ara gallines, porcs negres i bous "amb llana". El que més em va agradar va ser fer sopetes per les gallines. De tornada cap a casa algun company s'adormia al bus i jo per exemple li deia al Pedro: "No t'adormis que no és de nit". El tema era ben senzill, la granja ens havia deixat ben cansats...

Però per mi el mateix dijous per la tarda no s'acabava a la tornada de la granja. A l'escola m'esperaven ma mare i els iaios amb el cotxe del pare per anar a Barcelona. El motiu era perquè el meu pare li donaven un reconeixement per la creació d'una marca "Salesians · Illa Tecnològica" i tota la família hi estava convidada. Jo pensava que el regal serien uns Playmobils, però en canvi amb ells els hi van donar una caixa que també em va agradar força, i que volia que hagués vingut cap a casa amb nosaltres, però el pare se la va quedar al seu despatx.

Per la nit al tornar a casa ens esperava la tieta Elena... ens esperava en videoconferència (amb Skype) doncs ella com ja sabeu està a Salvador de Bahia (Brasil) des de ja fa uns 5 mesos. Feia dies que no parlàvem amb ella i tot hi ser molt tard, jo vaig aguantar tota l'estona.

El divendres va ser 23 d'abril, és a dir, Sant Jordi. El dia del llibre i la rosa, però també del drac que va ser la figura que nosaltres vàrem modelar amb plastilina a l'escola. Per la tarda, i retornats a casa, els pares em van donar un paquet que era per mi. Es tractava d'un llibre per celebrar Sant Jordi. Vaig obrir aquell paquet i en el seu interior em vaig trobar un tresor... era el llibre "L'Illa del Tresor", d'en Robert Louis Stevenson en format còmic gràcies a les il·lustracions d'en Chauvel Simon (Ed. Cruïlla).

El dissabte per la tarda de nou hem anat a Sarrià, aquest cop al teatre dels Salesians de Sarrià a veure la representació del musical "Véns?". Un muntatge creat i representat pels joves del MJS.

Avui diumenge pel matí he anat amb els pares a la piscina i ara per la tarda aprofitaré per fer una migdiada merescuda, i potser acabarà de sortir el virus que sembla que està amagat pel meu cos... mal de coll, ulls vidriosos, cansament, moltes ganes de fer pipi i una miqueta de febre.

Celebrant l'aniversari de la Cristi

Amics i amigues, la Cristi és una amiga de la meva mare i el passat diumenge, 18 d'abril ens va convidar a un magnífic "asado de carne" a l'àrea d'esbarjo de Can Roca. El motiu era perquè el 14 d'abril havia estat el seu aniversari.

Allà ens vàrem trobar amb l'Alba, la Júlia i el Joan, que són els fills de la Isa que també és una altra molt bona amiga de la Cristi.

Amb les següents imatges (més el recull de l'àlbum Picasa) podreu veure com ens va anar.

El pare, l'Alba i jo vàrem aprofitar abans de dinar per fer una volta agafant el camí d'escales cap a Cal Ganxo i fins arribar el pont que hi ha a mig camí, on vàrem parar per fer fotos.

Com molt bé sabeu m'agrada molt fer música i cantar, i sobretot la percussió; i com no pel meu compte un cop buidada l'ampolla d'aigua li vaig donar la volta vaig seure en una cadira i vaig començar a fer-ne sons...

De postre hem pogut assaborir unes magnífiques maduixes, que jo he ajudat a rentar, amb una mica de nata.

Feina endarrerida

El passat dilluns 12 d'abril, mentre que la mare estava treballant, el pare i jo també vàrem treballar una mica fent manualitats a casa.

Segons la meva interpretació es tractava d'una barreja entre capgròs i natzarè de setmana santa.

Grans frases i comentaris (I)

Acabo de tornar a fer un "gran comentari" i crec que val la pena deixar-lo per escrit. No és el primer cop que ho dic, però si el primer cop que ho deixo "escrit".

Aquest matí parlant amb ma mare a la meva habitació, i sent conscient que al novembre ja no estaré sol, li he dit a ella que "caldria tirar les parets de la meva habitació per fer-la més gran" i així "tenir més espai pel nouvingut/-da". La meva mare m'ha dit que això calia estudiar-ho i li he preguntat a la "bruixa avorrida" per un altre solució, i aquesta m'ha dit a cau d'orella "tirar tots els armaris per aconseguir més espai...".

La mare m'ha fet veure que no era una bona solució, perquè aleshores on deixaríem tota la roba i ha estat quan he dit "no és una bona idea, bruixa avorrida".

Al bon temps, activitats a l'aire lliure

Doncs si amics i amigues aquest cap de 7mana passat ha fet uns magnífics dies que hem aprofitat per anar al mar i a la muntanya...

Tot va començar el divendres per la tarda quan després de recollir-me el pare de l'escola vàrem anar a casa a buscar a la mare, i tots tres cap a la platja a berenar i a jugar a la sorra... El pare va preparar la camara però se la va deixar a sobre de la taula del despatx.

Dissabte per la tarda, després de dinar aviat a casa dels iaios, el pare i jo vàrem agafar les motxilles i cap al cau que falta gent... Efectivament, era el primer dia de la nova unitat de Pioners-Raiers de l'Agrupament Escolta Grimpamons i el clan estava convidat a donar un cop de mà, i jo vaig anar per acompanyar el pare. Al principi jo em vaig encarregar d'avisar a tots els que arribaven... que ho feien tard i que la resta de grup ja havia enfilat escales amunt. La gimkana es va desenvolupar al llarg de les escales que hi ha entre el pícnic de Can Roca i Cal Ganxo.

Després d'estar una estona amb els escoltes, el pare i jo vàrem posar rumb a una nova destinació, propera en línia recta però una mica allunyada si seguíem els camins marcats... El nou destí era el Parc de la Granota, on estaven l'Alba i la Júlia jugant. Vàrem estar jugant una estona tots tres plegats.

Vaig fer tot el camí a peu, sense recorrer a ser agafat pel pare, i això va significar que a l'arribar a casa vaig sopar una mica i ben aviat estava al llit profundament adormit...