Aquesta va ser la meva resposta del passat dijous, 1 d'octubre, per la tarda quan anava amb el meu pare en cotxe cap a la piscina.
Aquest va ser l'inici d'una conversa profunda amb el meu pare, doncs ell em va veure pel retrovisor que estava "com una mica despistat"... i em va preguntar "Jan, què fas?" i jo vaig quedar tan ample responent "estic pensant".
A continuació el meu pare va aprofitar per comentar-me que estava molt bé això de "pensar" i que a més "és gratuït" i què "només cal dedicar el temps que cadascú li vulgui dedicar"; i aquí jo vaig respondre que "m'estava un minut". Tot seguit el pare responent a una pregunta meva em va intentar explicar el possible "procès creatiu de pensar" i quines possibles transformacions tenia el pensament de cadascú: "que si verbalització", "que si deixar-ho plasmat en un paper", etc... i quin ús es podia fer de tot allò que anem pensant.
Malauradament, tot i que la conversa era força interessant, a l'arribar a la piscina calia buscar un lloc per aparcar el cotxe i això va fer que s'acabessin les argumentacions.
"Seguirem pensant", el pare i jo també. En definitiva, no costa gaire i les idees ben pensades poden ser molt valuoses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada