Ahir, 12 d'0ctubre, vaig anar a dinar amb els pares a un restaurant coreà que hi ha nou a Castelldefels. Bé, ja fa anys que existeix però recentment ha canviat de local. Donat que ahir era festiu els pares van demanar diferents plats i com no un ànec a l'estil beijing (arxiconegut "pato pekin") per a mi.
Entre els plats encarregats hi havia un de tempura de verdures, és a dir unes verdures (sobretot hortalisses com ara pebrot, ceba, pastanaga) enfarinats i fregits. Els pares van insistir en que tastes les verdures, però jo era totalment contrari a la seva proposta, fins que va arribar un punt on el pare va insistir dient-me però prova això que és ceba... i patapam, anada d'olla del Jan i ja tenim un pseudo-rodolí a la vista.
Començo a dir "ceba, ceba, ceba,..." i acabo dient "Esteve Sebastià". Esteve crec que ets el meu heroi.
2 comentaris:
jejejeje aixo és cosa de la Neus i la Vicky i els seus cants!!!! i el Jan que és una crak!! impresionant! i aixo que encara no pot anar a llops amb aquelles dos!! :P
una forta abraçada! del ceba, ceba, ceba, Esteve Sebastià!
Que gran, que gran que és en Jan! :)
Ceba, ceba, cebastià!
Publica un comentari a l'entrada