Collint "aulives" parques i castanyada de l'agrupa

Ara és temps de castanyes. Però la castanyada està molt lligada a la festivitat de "Tots sants", que en altres contrades es diu "Halloween", i per tant, tot està al voltant de menjar dolços i castanyes, i també d'esperits i qüestions molt vinculades a la por.

La nit de divendres a dissabte vaig anar al llit dels pares a dormir i quan de sobte la mare va apagar el llum es va iniciar una petita conversa:

• Jan - Deixeu un llum encès...
• Mare - Però per què? Tens por?
• Pare - Si estàs al llit amb els pares
• Jan - Per això mateix...

Dissabte, 30 d'octubre, hem anat a dinar a casa dels iaios després d'anar al Jardiland i comprar un llimoner i altres cosetes, com ara uns guants de treball per a mi. Amb aquests guants de treball ja he tingut una primera feina: recollir les olives de l'olivera de la terrassa dels iaios.

Per la tarda hem anat a la plaça de l'Església on estava la gent de l'AE Grimpamons (durant tot el dia) fent i venent castanyes. Jo he estat acompanyant el pare... i ajudant una mica en totes les tasques: vigilant el foc, venent, animant... i espantant.

Castanyada a l'escola

Avui divendres, 29 d'octubre, per la tarda, hem celebrat la castanyada a l'escola. Només podien entrar els pares de P3, i per tant aquest curs la mare ja no ha pogut entrar i ho hagut de veure des de la tanca a la faldilla de la muntanya del castell. Però tot i les dificultats ha pogut enregistrar un vídeo dels nostres balls i fer alguna foto.

Cap de 7mana amb la mare a la UAB

Aquest cap de 7mana ha estat una mica diferent, però com sempre ple d'activitats i emocions.

El divendres el pare estava a casa perquè estava una mica malaltó del coll i una miqueta de grip, i jo vaig anar a l'escola tot el dia i a dinar a casa dels iaios. Des del migdia la mare estava amb les companyes de la feina, dinant a l'escola bressol i després anant a la UAB a unes jornades de formació.

En una de les estones de joc el pare va escoltar que jo contestava a un telèfon de joguina el següent:

• Telèfon - Hola, soy la operadora
• Jan - Hola que no me quiero operar. Ya está bien...
• 
  
• T - Hola, ¿puedo ayudarte?
• J - Sí, claro...
• 
  
• T - Hola, esto es Información.
• J - Quiero información para los...

El dissabte el pare ja es trobava una mica millor i pel matí varem estar a casa passant l'estona, i per dinar varem anar a casa dels iaios, i per la tarda vaig acompanyar al pare al cau de llops. Allà vaig veure les proves que anaven fent, i entre elles un collage. Algun va quedar molt xulo. Després del cau hi havia reunió de pares i jo havia quedat amb els iaios que anaven a veure un partit de bàsquet del Marçal, i després soparien a casa dels tiets Joan i Mercè. I ja tornem a ser... un altre dissabte arribant a mitjanit a casa. Aquest cop però acompanyat per la iaia i només eren les 12 de la nit.

Avui diumenge pel matí hem tornat a estar sols el pare i jo, i m'ha vingut el cap una de les activitats d'ahir i li he demanat al pare per fer un collage. I aquí teniu el resultat.

Hem quedat amb la mare a casa dels abuelitos on hem dinat i on hem fet una bona estona de sobretaula, i per berenar un magnífic pastís de poma a l'estil alemany, fet per l'abuelita.

En tornar a casa hem estat fent sessió de fotos amb la panxa de la mare amb la Teguise a dins com a gran protagonista.

Nova visita de la llevadora Mireia

Aquesta tarda de dijous ha vingut a buscar-me a l'escola al meu pare, i després de berenar i comprar-li una flor a la mare hem anat cap a casa, on estava ella amb la Mireia, la llevadora. Quan hem arribat encara estaven xerrant de diferents temes i han deixat pel final la revisió de la panxeta, i el pare i jo hem aprofitat per enregistrar-ho en un vídeo.

Aquest el dissabte del cap de 7mana passat va ser el primer cau de les unitats de l'AE Grimpamons, i el pare va anar a donar un cop de mà a la unitat de Llops. Aquests per celebrar que tot havia anat molt bé van decidir fer un sopar a casa de la Neus, i el pare es va afegir al sopar... i jo també. Ens ho varem passar molt bé, sopant, xerrant, jugant amb Lego... i tornant a casa a l'1 de la matinada. Quan vaig arribar a casa i la mare estava estirada al llit em vaig justificar de les hores d'arribar tot dient: "és que hem tret un joc de Lego, i se'ns han passat dues o tres hores... com si res".

Fent una miqueta de memòria, i aprofitant el material fotogràfic que ens va enviar recentment la tieta Elena, us he de parlar de dos moments diferents de primers d'octubre. Durant la primera setmana d'octubre la tieta Elena va venir a buscar-me alguna tarda i varem anar a berenar als jardins del castell.

I el dissabte 9 d'octubre em va portar al Teatre Guasch a veure l'obra de teatre que era el seu regal... però ja no estava "Peter Pan" i vaig gaudir de "La Bella i la Bèstia".

Creativitat a dojo

Ahir, 12 d'0ctubre, vaig anar a dinar amb els pares a un restaurant coreà que hi ha nou a Castelldefels. Bé, ja fa anys que existeix però recentment ha canviat de local. Donat que ahir era festiu els pares van demanar diferents plats i com no un ànec a l'estil beijing (arxiconegut "pato pekin") per a mi.

Entre els plats encarregats hi havia un de tempura de verdures, és a dir unes verdures (sobretot hortalisses com ara pebrot, ceba, pastanaga) enfarinats i fregits. Els pares van insistir en que tastes les verdures, però jo era totalment contrari a la seva proposta, fins que va arribar un punt on el pare va insistir dient-me però prova això que és ceba... i patapam, anada d'olla del Jan i ja tenim un pseudo-rodolí a la vista.

Començo a dir "ceba, ceba, ceba,..." i acabo dient "Esteve Sebastià". Esteve crec que ets el meu heroi.

...no m'he pogut esperar!!!!

Ni a l'arribada de la Teguise, ni a la propera Festa Major,... ja he estrenat la meva samarreta de dimoniet

Ara surto a fer una volta amb la bici... o potser ens quedem a casa fent plastilina

Un octubre diferent... estem esperant

Doncs sí, amics i amigues, aquest mes d'octubre de 2010 estem esperant a la meva germaneta Teguise... Bé potser arribarà a finals d'octubre o a primers de novembre, però ja comencem a tenir ganes de la seva aparició. Mentrestant anem fent activitats per preparar-ho tot.

El divendres 1 d'octubre em vaig fer fotos al costat de la panxa de la mare. La mare i el pare van fent fotos de la panxa per veure com va creixent durant l'embaràs, igual que van fer amb mi.

Ahir diumenge, la mare va fer una mica els meus armaris i tot regirant el seu interior va trobar una peça de roba que jo desconeixia, i de la qual ara no em vull treure en cap moment. És com si fos una segona pell. Els pares diuen que va ser un regal del padrí en els primers reis... i ara és quan em va bé.

Després, en un moment de descuit del pare, li vaig pispar la camara de sobre la taula del despatx i li vaig fer una foto mentre treballa fent apunts...

Avui, dilluns 11 d'octubre, és festiu i com no plou (ara per ara) hem aprofitat per pintar robar a la terrassa, tant per la Teguise com per mi.