Projecte "Miró"

Aquest curs els de P3 del CEIP Jacint Verdaguer treballarem l'obra de Miró, com a projecte de classe i acabarem fent una visita a la Fundació Miró.

La meva mestre, Narbora, al marxar el divendres de cap de 7mana ens va demanar que portéssim quelcom relacionat amb Miró, i els pares van dir que buscarien alguna cosa per fer-hi una aportació. Aleshores retornats a casa va ser quan el pare es va posar a buscar coses per internet i en veure l'escultura "Dona i ocell" vàrem pensar que podíem fer-hi una reproducció reciclant material de rebuig de casa i afegint algun material específic de papereria com ara gomets.

A continuació podeu veure el resultat de la feina d'aquest cap de 7mana:

Tots hem participat posant-hi el nostre granet de sorra i la nostra creació té força semblances a la real.

Nou propòsit per aquest 2010

Fruit del nostre viatge familiar per terres andaluses m'he proposat una fita que poc a poc vaig assolint.

Al principi va ser molt dur, per les dues parts; però a dia d'avui creiem que ja ho hem superat: després de 3 anys i 3 mesos, a finals del 2009 vaig deixar de prendre "tetita".

Ha significat molt d'esforç, però ara ja he superat el repte i sé que sóc una mica més gran... de petit he passat a mitjà.

Un nou "kap de 7mana" molt gastronòmic... i una mica nocturn

Aquest cap de 7mana ha estat molt entretingut, en tots els aspectes, però sobretot en l'apartat dels àpats.

Dissabte per dinar la iaia ens va preparar una paella molt bona, de la que vaig gaudir fent-li una bona neteja al plat. Per la tarda a casa nostra vaig estar preparant un pastís amb la mare per poder-li portar a la tieta Sílvia amb motiu del seu aniversari.

Per la tarda (i nit ja avançada) vaig estar amb els pares al "vayanpasando" de la tieta. Una mena de portes obertes per a familiars i amics per celebrar el seu aniversari. Allà em vaig retrobar amb vells amics i coneguts com per exemple, el Yoyi, la Imma, etc...

Al matí de diumenge estava previst que anéssim a la muntanya. Volíem pujar a La Morella però la pluja ens va esgarrar el programa. Vàrem canviar per una estada a la piscina coberta de Can Roca. Al migdia estàvem convidats a una calçotada a casa del tito Esteban i del Toni, combinada amb una altra paella. M'ho vaig passar d'allò més bé jugant amb la Naiara i fent còrrer al Markus, el gosset de la casa (un boxer d'uns 35 quilos, és a dir un tros de gos).

Per la nit els pares van estar fent uns pans d'espelta (veure les fotos) que ens han servit per esmorzar, dinar i berenar durant tot el dia d'avui.

Per cert, avui berenant he dit als pares una frase pel bloc. Resulta que per berenar el pare ha comprat un pot de Nutella i quan l'ha obert, ha ensumat amb el seu nas (tros de nas que té...) i li ha dit a la mare que la crema de cacau amb avellanes no feia bona olor, i la mare li ha seguit el joc. A continuació m'han deixat olorar a mi i he vist que no era cert allò que havien tramat, i els hi he dit que posaria al bloc que: "ELS PARES SÓN UNS BROMISTES".

Ajudant al iaio a fer un pedaç

L'altra dia els pares van detectar una petita fuita al water del bany petit. El material que feia de junta entre la ceràmica del wc i el tub de plàstic d'evacuació s'havia passat i per allà l'aigua s'escapava. El iaio li va fer una ullada i va dir que vindria un dia a fer-li un pedaç. El dia "D" va ser dissabte pel matí i jo estava preparat per donar-li un cop de mà.

Trucant pel "talkiwalki" per demanar reforços.

Ensenyant la roba interior com un autèntic treballador de la construcció.

Revisant de molt a prop la feina feta...

De nou el "teatrillo" a casa

Novament la meva vena artística ha irromput. Feia mesos que el "teatrillo" estava reposant al traster, i l'altra dia vàrem anar a recollir-lo per muntar-lo a casa. En les tasques del muntatge vaig estar donant un cop de mà als meus pares.

En breu començaré a assajar alguna obra de "teatrillo" i intentaré que alguna sala de referència em permeti fer la posada en escena. No obstant, sempre ens quedarà que els pares facin un vídeo i el posem al bloc.

Tercera etapa nadalenca... anem per les postres

Efectivament, amics i amigues, anem per les postres perquè aquesta tercera etapa "gastronòmica" nadalenca ha estat farcida de coses dolces...

Per començar hem de dir que a la tarda del 5 de gener, mentre uns patien la cavalcada sota la pluja uns altres feien un berenar a base de xocolata desfeta i tota mena de pastissos per a mullar (com que la xocolata desfeta estava espesa es podia gairebé tallar o fer-li forats amb el meu trepant de joguina).

A l'endemà pel matí calia esmorzar i per seguir amb una dieta equilibrada no podíem canviar i vàrem tornar a menjar xocolata desfeta, novament amb tot tipus de magdalenes, croissants, ensaïmades, etc...

Per acabar la jornada del dia 6 de gener, i alhora cloenda de les festes nadalenques, ens hem menjat un tortell de reis.

També hem aprofitat per fer una foto amb tota la família Yll de Castelldefels. Hem dinat plegats els Yll Escot, els Yll Picó i els Molero Yll. En total hem estat 19.

Com que m'he portat "molt bé" al llarg de tot l'any els Reis Mags d'Orient m'han deixat força regalets...

Segona etapa nadalenca... a terres andaluses (8è i darrer dia)

Dilluns, 4 de gener de 2010

Avui ha estat el nostre darrer dia a la ciutat de Sevilla. Com ja és habitual també ens ha plogut, però avui ho ha fet amb moltes ganes tota la nit i també quan estàvem a punt per sortir d'una tenda... sort que ens hem frenat i fet enrera.

Hem dedicat el matí a fer petites compres (records i souvenirs) i hem dinat per darrer cop amb l'Agustín i la Carmen, que ens han apropat fins a l'aeroport, on ens hem acomiadat d'ells.

Hem pujat a l'avió i sorpresa... una mà amiga que em saluda. Es tractava del Jordi (company de feina del pare a l'EUSS) i la Maribel, la seva dona. Jo m'he adormit quan començàvem a l'enlairar-nos i m'han hagut de despertar quan ja estàvem al finger.

A la sortida ens esperaven els iaios per portar-nos en cotxe fins a casa nostra.

Segona etapa nadalenca... a terres andaluses (7è dia)

Diumenge, 3 de gener de 2010

Avui hem anat en cotxe a Córdoba, acompanyats pel tio Diego i el seu gendre Rafael. Ens han recollit a 2/4 de 10 a La Campana, i tot seguit hem anat a esmorzar una xocolata amb xurros a la "Virgen de los Reyes". A continuació hem agafat la carretera fins a la nostra destinació.

Una pluja suau ens ha permès visitar una mica la ciutat. Per començar hem creuat el riu Guadalquivir (una mica desbordat pels marges) accedint pel pont romà i hem arribat fins a la mesquita, actual catedral de la ciutat.

Al pati dels tarongers he estat mirant el plànol de la ciutat per marcar la ruta que seguirem la resta de dia. També hem estat al barri de la "juderia" i hem entrat en una tenda que tenia un cartell en català anunciant un pou de 22 m. de fondària, i de més de 1200 anys d'antiguitat.

Passejant pels carrers de la ciutat m'he trobat un Pinotxo (king size) en una tenda de joguines de fusta. A l'hora de dinar, de tapeo com no, he dibuixat una campaneta tot sol.

De tornada a Sevilla la pluja ha tornat a ser una mica més intensa. Per la nit, hem anat a sopar a un italià, on la pasta ha estat el meu plat.