El dissabte 23 d'abril, és la diada de Sant Jordi, el dia de la rosa i el llibre, i ho varem celebrar sortint al carrer a voltar. Era tot just l'endemà de tornar de Valladolid, i era un bon moment per passejar pel carrer i veure a molts amics, com per exemple la gent de l'agrupa, etc... Li hem comprat roses a la mare, i la Teguise. I el pare també els hi ha comprat a la seva mare i a la seva germana.
Hem anat a comprar, perquè teníem el rebost i la nevera canines... i després hem dinat a casa dels iaios. A mitja tarda hem anat en cotxe a buscar els abuelitos que tornaven amb avió, juntament amb tieta Elena, des de Valladolid.
Per la nit vaig sortir una estona amb el pare per veure passar la processó, i poder gaudir del "soroll" dels tambors perquè les trompetes, al ser la processó del silenci, restaven callades.
El diumenge, el dia es va aixecar una mica gris (i fins i tot va ploure una mica), i això va desgavellar alguns dels nostres plans. Pel matí havíem d'anar a escoltar les caramelles i a continuació anar a la plaça Joan XXIII per escoltar les bandes. Però al final només hem anat a escoltar les caramelles, una mica abans de dinar, on canta el iaio i altres familiars.
Després de dinar el pare ha rebut la mona de part del seu padrí, i com ja és habitual a casa dels avis del pare durant el dinar de Pasqua ens atipem de mones...
Però per la tarda ha continuat la festa dolça, doncs a casa meva han vingut els meus padrins amb una mona per a mi cadascú d'ells. Primer el Gabi, acompanyat de la Roser, i tot seguit la Vanessa amb la Marina.
Dilluns de pasqua, aquest any en 25 d'abril i ha estat una celebració doble, la mona amb els amics i el 5è "cumple-mes" de la germaneta Teguise. Hem pujat a casa de l'Alba, la Júlia i el Joan, perquè els pares són els padrins de l'Alba i cada any celebrem amb ells aquest dia, i aquest any per primer cop amb els padrins de la Teguise, que són el Miquel i la Isa, és a dir, els pares de l'Alba, la Júlia i el Joan... Aquest any enlloc de pujar a dinar hem pujat més aviat i l'Alba i la Júlia, amb l'assessorament i guiatge del seu tiet Xavi, ens han obsequiat amb el seu primer concert del dia de la mona. Els hi ha quedat molt bé, i fins i tot l'han pogut seguir des de Lisboa (Portugal), on està fent un post-doc la Cris, que és la padrina de la Júlia, i que aquest cop per la distància no podia ser-hi amb nosaltres però la tecnologia ens ha permès contactar amb ella i fer-la gaudir també de la magnífica estona musical.
Per la tarda hem anat a estirar les cames i ens hem apropat fins al terreny del Garraf on estan els rucs catalans.
El dimarts, 26 d'abril, era el dia de "sant-tornem-hi-que-no-ha-estat-res" i cadascú a la seva feina, el pare a l'EUSS i a la UAB, la mare amb nosaltres dos i jo novament a l'escola... però al migdia he aprofitat per fer riure una estona a la Teguise.
