El passat dimarts, 23 de febrer, el meu pare celebrava el seu 38è aniversari. Aquest dia de la setmana del segon quadrimestre l'agenda i l'horari del pare està força atapeïda i per la nit arriba a les tantes... si tot va bé arriba a ¾ de 10, però aquest dimarts tot i ser un dia especial, motius laborals el van endarrerir una mica. Jo tot i què petit vaig fer mans i mànigues per aguantar despert fins a la seva arribada. El motiu era ben senzill no ens havíem vist en tot el dia i volia estar present en el moment de la seva arribada.
Quan vàrem sentir les claus a la porta, la mare i jo vàrem començar a cantar el “Moltes felicitats”, per poder-lo fer passar i rebre'l amb abraçades i petons; i que a continuació passés al menjador per rebre tots els regals. I sobretot que bufes les espelmes del seu pastís (fet a casa per la mare i la meva col·laboració) i així poder tastar una mica del dolç.
A banda d'aquest regal tan saborós també hi havia alguna cosa més artístic com ara un davantal decorat a mà amb les meves “pintures que taquen”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada