Aventuretes de matinada (... i també comença el compte enrera)

Com recordareu el passat dilluns, 1 de juny, vaig fer una sortida familiar a Montserrat. Per fer l'aproximació a l'aeri la família va fer servir el cotxe familiar... i com sempre quan tornem cap a casa després d'estar tot el dia fora de casa, alguna cosa queda oblidada als seients del cotxe.

En aquesta ocasió va tornar a ser el conillet (recordareu la història navarresa de l'orellut i pelut de l'estiu passat... veure post Agost 2008). En aquella ocasió, el conill va ser oblidat a l'hotel i, per tant, si volíem recuperar-lo calia desfer el camí. Això també va succeir el passat dimecres 3 de juny, a 2/4 de set del matí. Faria una mitja hora que el pare havia marxat (com és habitual...) i jo em vaig desvetllar i vaig reclamar la presència de la mare. A continuació, vaig demanar pel conillet... però aquest "no contestava", fins que la mare va pensar que estaria descansant al cotxe i que potser això em calmaria. L'efecte va ser totalment contrari i la meva mare es va haver de vestir i calçar, i tapar-me a mi una mica també, per baixar al pàrquing i recollir el meu nino preferit.

El tornar a casa va ser qüestions de pocs minuts i ja tornava a dormir. Moltes gràcies mare, t'envio un petó digital.

Nota: el motiu de començar el compte enrera és perquè estic arribant al centenar d'entrades (o posts) del meu bloc. Aquest és el número 96.