Bona nit, a tothom, i vagi per endavant que ja estic recuperat. Vaig estar una mica "cardat" la nit de diumenge a dilluns, i també una mica el mateix dilluns però això ja és "aigua passada". A continuació us narraré tot allò que va succeir i com jo ho recordo.
Divendres vaig dinar a casa dels abuelitos i per la tarda va ploure bastant...
Dissabte pel matí va ser la festa infantil de la Casa dels Infants de Can Vinader, dins de la festa popular dels barris de Castell-Poble Vell i Vista Alegre. Aquí va ser on va poder començar tot. Hi havia una activitat de pintura, una de construcció, un circuit per fer amb tricicle (o moto de rodes amples), ... i l'activitat estrella: dues mega-baneyeres de plàstic plenes d'aigua; neta en un principi, però que s'anava embruten amb el pas dels minuts. I jo que sempre tinc una mica de set... omplia un estri (tipus pot actimel) i cap a dintre. Així uns quants cops (molts d'ells aturats pel meu pare, però sempre passa alguna goteta). La cloenda de la festa va ser l'espectacle de titelles del mico Ximpa. Va ser molt divertit. A més vaig estar molt ben acompanyat, per les bessones Alba i Júlia, el seu germanet Joan, l'Aina i la Marina; a banda de molts amics i amigues de l'escola. A migdia després de fer l'aperitiu amb les bessones, vaig anar a dinar amb els pares a casa dels avis i, per la tarda, acabat el menjar cap a casa a fer una becaina. Per la nit, vaig anar a la festa dels barris i a sopar a la carpa de la gent d'EUiA, però les forces no em van permetre aguantar i al cap de poca estona, ja estava adormit al cotxet.
Diumenge pel matí hi havia moltes activitats per fer i calia dossificar els esforços per intentar arribar a tot arreu. Només sortir de casa vaig anar a recollir La Vanguardia del "abuelito" (ja que estava fora). Abans però juntament amb el pare vaig perseguir una estona a la cercavila de les bandes. A continuació, calia fer un petit sprint per arribar a la plaça de l'Església abans de les 12 del migdia, moment en el que havia de començar la diada castellera amb motiu del 27è aniversari de l'ACPC. M'ho vaig passar molt bé fent fotos dels castells (podeu veure les fotos a:
http://picasaweb.google.com/jrmoleroyll/20090607SortidaCastells27eAnivACPC#, fent nous amics amb la canalla dels castellers de Rubí.
Arribant a la plaça
Dues instantànies meves
Una de les fotos fetes "per mi"
Acabats els castells era el moment de dinar i els pares tenien decidit d'anar al buffet giratori japonès... a mi no em va semblar mala idea i ben al contrari, vaig gaudir tastant makis, sushis, salsa de soja, i altres especialitats asiàtiques. Per la tarda tornem a casa i cap al llit a fer una nova migdiada. Ens aixequem i ens vestim perquè a les set de la tarda hi ha xocolatada i a les vuit de la nit, un concert d'havaneres. Arribem i aconseguim arribar a la xocolata. Entre els tres ens prenem dos gots. Tot seguit anem a la fira i amb els pares havíem pactat que un dia ens pujaríem al drac, i així ho varem fer. Va ser molt emocionant anar al mig dels pares i agafant les corbes "super-ràpides", era com anar entre dos coixins... El meu pare li va dir a ma mare que potser no baixaríem nets de l'atracció, doncs potser després de la xocolata les possibilitats de vomitar eren bastant elevades, però no va ser així. A tot això, es va incorporar al grup la tieta Sílvia (que havia estat durant el weekend a Montserrat) que em va convidar a pujar a diverses atraccions com ara la "granota petita". Després de les activitats firals vàrem passar per casa de la tieta a recollir una mica de mató i coca de Montserrat. A l'arribar a casa em vaig banyar amb els pares i ja no vaig voler sopar, però no només no vaig voler prendre res si no que em vaig desprendre de molta cosa... Vaig començar a vomitar: primer a la meva habitació, després a l'habitació dels pares, després al bany gran,... Quan semblava que tot ja estava superat, just quan el pare ja havia marxat a treballar, vaig tornar a "rajar". Aquest malestar va provocar que el dilluns no anès a l'escola bressol, però si que acompanyès a ma mare a la meva matriculació al CEIP Jacint Verdaguer.
No sabem perquè vaig tenir aquell mal de panxa, però ara ja estic totalment recuperat...
Nota: Aquest és el missatge número 97. Ja queden menys pels 100...
