Grans frases... "de mi"

Recentment he iniciat una sèrie de grans cites per a la meva història. A continuació us escric un petit recull de les més recordades pels meus pares

* El diumenge passat, dia 12 d'abril, vaig dir-ne dues. Pel matí, amb el meu avi quan va voler que li digués el nom a l'acordionista de les caramelles no vaig dir el meu nom i cognoms com habitualment, vaig dir:

- Coco. 

Aleshores l'avi va preguntar per què aquest canvi d'identitat, i la meva resposta va ser clara i contundent:

- Per fer marranades.

Així la polícia no sabra qui soc en realitat si m'agafessin fent marranades...

* El mateix diumenge, però per la tarda els meus pares van decidir anar al cinema i que jo em quedés amb els meus avis. Quan va ser l'hora de marxar els hi vaig dir:

- Si aneu al cinema, vigileu, i que no us pilli un cotxe.

Cal recordar que els pares van patir un accident de trànsit el passat 9 de gener quan volien anar al cinema, i des d'aleshores no s'havien plantejat tornar a anar-hi... i ara que ho han fet vaig i els hi recordo l'atropellament.

* El dimarts, 14 d'abril, a Sitges, mentre dinava macarrons amb els iaios em va caure un i ells em van preguntar que què havia passat. La meva resposta estàndard més un afegit:

- No passa res. Ja escombraran...

Darreres aventures de la setmana santa 2009

Els darrers dies de la Setmana Santa són sempre els més dolços. Ara entendreu perquè...

Dissabte, 11 d'abril

Pel matí ajudo al meu pare a muntar uns nous prestatges "plug and play" per poder-los penjar més tard amb l'avi.

Per la tarda anem a casa de la Marina.

Diumenge, 12 d'abril

Aquest dia és quan venen les caramelles a cantar a casa dels iaios del pare. Jo aprofito l'ocasió per plantar-me també la barretina i acompanyar a l'avi Manolo en un parell de cantades.

Per cert, ja tinc memoritzada la lletra de "La barqueta", i la canto en la intimitat...

Dilluns, 13 d'abril

Pel matí el meu padrí, en Gabi, amb la Roser i la Pluja (amb majúscules perquè és el nom d'una gosseta cadell que tenen). La seva visita era per portar-me la mona, però també ell s'ha endut la seva mona perquè el pare és el seu padrí.

Moltes gràcies padrinet estava molt bona.

A migdia, just abans de marxar cap a la muntanya, ha estat el torn de la madrina. La Vanessa ha vingut amb el Juan i la Marina. Ella m'ha portat una altra mona, i també estava deliciosa.

Després de tanta mona calia anar a la muntanya i cremar una mica de calories, però només fins a la tarda perquè l'objectiu d'aquesta trobada amb els López era que el pare havia d'entregar la mona a l'Alba, doncs ell i la mare són els padrins.

Dimarts, 14 d'abril

Avui els avis Manolo i Maria Teresa fan el 38è aniversari de noces i m'han convidat a dinar a Sitges. 

El pom de dalt més jove de Catalunya

El passat 7 de març durant la celebració de l'aniversari de la meva mare va tenir lloc una fita inedita, doncs vàrem establir el rècord del pom de dalt més jove de Catalunya, i també de menys alçada. Les fotos, a banda dels presents, en són testimoni.

Els components de la colla preescolar de Castelldefels la formen: l'Alba i la Júlia, de dossos; la Marina d'anxaneta, i jo mateix d'acoxador.

Jo també vaig fer algun pilar de dos amb el meu pare abaix.

L'artista que porto dins

Tal i com ja deia en el post "Cap de setmana a Tarragona" vaig fer fotos amb la camara del meu pare, sempre que aquest me la deixa... però alguna vegada a banda de fer jo fotos també he estat caçat per un altre objectiu... el de la tieta Sílvia.

Continuem fent activitats lúdiques durant les vacances

Com que són els dies de vacances de Setmana Santa estic força estona amb els meus pares i fem coses diferents cada dia.

El dimarts 7 d'abril vàrem anar a comprar a l'Ikea, per agafar uns prestatges per a la cuina i per a la meva habitació, i també m'han comprat un trenet de fusta. Qui millor s'ho passa és el pare dissenyant i construint els circuits amb les vies.

Per la tarda hem trucat a les meves amigues bessones Alba i Júlia per pintar ous de pasqua.

El dimecres 8 d'abril vaig estar una mica enfebrat... i ahir dijous per la tarda vaig estar una estona al metge. Em van fer una foto per veure'm els pulmons i descartar una pneumonia. 

Tornant del metge m'he assegut una estona a menjar pipes.

Com que dimecres va arribar a casa un nou electrodomèstic calia provar-lo i això va ser el dijous. Es tracta d'una panificadora i els pares van fer un pà dolç. Aquí teniu el resultat. Els hi ha sortit un pà de gairebé un quilo (960 gr.).

Per la nit hem sortit a veure els tambors que acompanyaven a les figures, és a dir, hem anat a veure la sortida de la processó de dijous sant. No ens hem mogut del lloc fins que no han passat tots els tambors... De tornada a casa, després de sopar sandvitxos a casa dels abuelitos, el pare va sortir una estona a la terrassa amb el tripode a fer fotos de la lluna plena.

Aquest matí hem esmorzat unes llesques del pa fet ahir, i ous de pasqua que la mare abans ha amagat i que el pare i jo hem hagut de cercar per tota la casa.

Com que ja és pasqua és temps de caramelles, i ja hem d'anar preparant la barretina... i la veu.

Cap de setmana a Tarragona

Amb l'excusa del 16è Festival Internacional de Dixieland he baixat amb els meus pares per gaudir d'un cap de setmana llarg.

Tot va començar divendres per la tarda quan vàrem sortir de Castelldefels amb direcció sud, destinació "Imperial Tarraco", tot reseguint la Via Augusta.

Divendres, 3 d'abril

Saludant als grallers del monument als castells

Foto artística del meu pare:

Ull de fanal.

Preparant els estris per sopar "pazta"...

Assaborint un triangle de Focaccia

Segons el meu pare "els catalans també hem arribat a tocar la lluna"...

Dissabte, 4 d'abril

Seguint el ritme del dixie pel mercat de Torreforta amb 

The New Orleans Jump Band

Dues mirades tendres.

Una foto de família

Visitant les restes del patrimoni romà

Aquesta instantània és meva

Diumenge, 5 d'abril

Després de baixar del trenet turístic.

De visita a la casa del patrimoni cultural de la ciutat, 

una mena de local de l'Agrupació de Cultura Popular,

però amb visita guiada

A l'Ajuntament no estem sols...

...avui diumenge la tieta Sílvia ha fet escala a Tarragona

abans d'arribar a Les Coves de Vinromà.

Aquesta instantània també és meva,

i aviat veureu una foto feta per la tieta que ho confirma.

Per cert, els senyors grans de la imatge són

en Rovira i Virgili i el pare

Sóc un mestre de les fotos inclinades...

Dilluns, 6 d'abril

Parada tècnica en un mirador de les costes del Garraf,

ja estem aprop de casa nostra.