17 d’ag. 2008

Diari d'abord - Vacances Agost 2008 (8)

El dimecres, 7 d'agost, vàrem començar el nostre recorregut anant fins a la selva d'Irati, a 23 km d'Otsagabia.
De camí a la selva ens vàrem creuar amb la boira, i entre mig d'ella amb un pastor amb el que vàrem estar parlant una estona fins que un altre cotxe va venir per darrera empenyent.

Només arribar calia preparar-se per la caminada,
i, com no, s'havia de fer omplint la panxeta.

Acabant d'esmorzar i recollint els estris,
de sobte em trobo amb un escarbat
que ràpidament fotografio (posteriorment veureu d'on em ve l'afició).

Comencem el recorregut.
El sender triat és l'anomenat "camí dels sentits",
molt ben explicat i il·lustrat.

Primera parada en el camí, l'ermita de la Verge de les Neus.

Dues instantànies pel mig del bosc, mentre jo dormia a la motxilla.

El costat del meu pare en una aturada fotogràfica.

Tirant pedretes en un rierol de la selva de Irati.

Autoimatge de conjunt.

Retornant cap al cotxe després de la passejada.
Jo estava com una rosa, m'han portat a l'esquena força estona...

Imatges de natura del meu pare...
ara sabeu d'on em ve les ganes de persiguir fauna per fer-hi fotos.

El pastor i els seus gossos, a la tornada.

Descansant i llegint-li un conte al gat "Miau".

Diari d'abord - Vacances Agost 2008 (7)

El dimecres, 6 d'agost, vàrem començar fent una volta pel poble i anant a recollir info de l'Oficina de Informació Turística d'Otsagabia.

Mapa amb les rutes proposades des de l' OIT Otsagabia
(oit.ochagavia@cfnavarra.es).

Podem reconèixer fàcilment Otsagabia pel seu pont de pedra sobre el riu Anduña
(a la meva esquena).
Aquest riu es creua amb el Zatoia a l'entrada del poble i donen lloc al riu Salazar,
que va paral·lel a la carretera fins a Ezcaroz.

Acompanyat del meu pare al pont de pedra sobre l'Anduña.

Pels carrers d'Otsagabia contemplant un lauburu*
llaurat a la fusta d'una porta.

De camí cap a Ezcaroz a l'esquena de la meva mare,
la nostra primera ruta a peu de dos kilometres.

Fent exercicis en un parc infantil a la vora del riu Salazar a Ezcaroz.

Per la tarda, he fet una foto a l'hort que tenen la Merche i en Javier,
propietaris de la casa rural Sarbide.

Foto a la porta de l'Estació Patatera d'Otsagabia,
al costat de la Sagardotegia** Kixkia.
Per cert, d'aquí el papa va sortir una mica tort
després de beure's tot sol una ampolla de sidra...

* Lauburu: info extreta de la wikipèdia catalana (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lauburu)

El lauburu o creu basca és un dels símbols recents (segle XVI a segle XVIII) de la cultura basca.

El lau buru ("quatre caps" en euskera), és en realitat una esvàstica el nom de la qual prové del llatí labarum, que a la vegada procedeix de l'ensenya càntabra d'origen celta, anomenada làbar. D'aquí la similitud amb l'esvàstica, comuna a tots els pobles indoeuropeus.

** Sagardotegia: Sidreria

Diari d'abord - Vacances Agost 2008 (6)

Continuem amb l'explicació de la nostra ruta, ara ja per Navarra, després d'aquest breu parèntesi per incomunicació i posteriorment per manca de temps.

El dimarts, 5 d'agost, vaig sortir de l'hotel AC de Zizur Nagusia molt content després d'un bon esmorzar de buffet... però l'alegria seria finalment una miqueta amargant.
Passeig i corredisses per la ciudadela de Pamplona.

A coll i bet del meu pare per la ciutat.

A la tarda vàrem continuar fins a Otsagabia i allà dues sorpreses: la pluja i no hi som tots... falta el meu conillet. Ràpidament els meus pares activen tots els nostres recursos i desfem el nostre camí en dues trucades. A la segona és quan localitzem al conillet a l'hotel AC on havíem fet nit. Tranquilitzem al conillet dient-li que en breu (2 ò 3 dies) passarem a recollir-lo.

Aquests dos dies, 4 i 5 d'agost, a la península estàvem afectats per una onada de calor,
però nosaltres a l'arribar a Otsagabia ens vàrem trobar amb pluja...
i una petita predegada.

Tornant de sopar ens va sorprendre trobar-nos
amb un eriçó a la porta de la casa rural Sarbide
(on dormiem nosaltres) intentant aixoplugar-se.