Segona etapa nadalenca... a terres andaluses (4t dia)

Dijous, 31 de desembre de 2009

Avui després de l'esmorzar he anat amb el pare a una tenda de disfresses anomenada "Pichardo" (al costat de l'hotel) per comprar bosses de "cotillón" i tot seguit hem sortit a passejar per Triana amb l'Agustí.

Hem estat visitant llocs molt bonics d'aquest barri. Hem pogut fer moltes fotos de Sevilla, des de l'altra banda del riu Guadalquivir. Hem pogut baixar a prop del riu i hem donat pà a ànecs i coloms. Hem vist Santa Ana, l'església més antiga de Sevilla, que està a Triana i és del segle XIII.

De camí cap a casa de l'Agustí, per dinar amb ells, he fet fotos des del bus.

Per la tarda ens ha acompanyat en cotxe fins a l'hotel on hem estat descansant una estona per recuperar forces per passar una bona nit.

Hem fet fotos de la lluna plena des de l'habitació de l'hotel.

A una hora prudencial hem sortit de l'hotel per agafar transports públics i arribar novament a casa d'Agustín i Carmen, on soparem i prendrem els 12 raïms. Hem estat acompanyats de l'Agustín fill i de l'avi Paco, pare de la Carmen. M'ho he passat bomba jugant amb les serpentines de les bosses del cotilló. He fet moltes cascades de paperets.

Segona etapa nadalenca... a terres andaluses (3r dia)

Dimecres, 30 de desembre de 2009

Aquest matí hem esmorzat al bar Santa Marta, un lloc habitual de tapeo aquí a la plaça de San Andrés. Els pares han menjat torrades senceres amb mantega i mermelada (la mare) i amb oli (el pare) i jo mitja amb pate.

Al sortir he estat perseguint coloms davant de l'hotel.

Façana de l'Hotel Sevilla ** (Daoiz, 5)

Avui hem estat acompanyats pels germans Diego i Clotilde, que són tiets del iaio Manolo. També estaven la filla del Tio Diego, Mari; el seu marit, Rafael; i la seva filla Mari Ángeles. Hem passejat per la plaça Espanya aprofitant el matí sense pluja que hem tingut. La sorpresa negativa ha estat que no hem pogut entrar a la plaça América, que forma part dels famosos Jardins de Maria Luisa i on la multitud de coloms sempre s'apropen per menjar les llavors que els turistes els hi ofereixen. Abans però hi havia una sorpresa positiva, donat que un grup de cornetes i tambors estaven d'assaig a la torre sud de la plaça d'Espanya, i em vaig trobar molt a gust escoltant allò que interpretaven. La llàstima era no tenir jo el meu tambor per poder-los acompanyar com cal.

El punt que estic marcant amb el dit

és el poble d'Espera (Cadis),

on va nèixer el meu iaio Manolo

Posteriorment hem anat a dinar a un altre bar de tapeo i mentre menjaven semblava que diluviava, doncs han caigut uns xafecs molt contundents com podeu veure a les imatges.

Per la tarda hem aprofitat per fer una mica de migdiada. Per la nit hem sopat a un Fres&Co del carrer Cuna.