El dimarts, 04 d'agost de 2009, l'hem triat per acabar de fer la descoberta de l'entorn de Freudenstadt. Volem visitar “per imperatiu meu” la mina històrica (on suposadament hi viuen els nans miners de la Blancaneus) i també pujar un petit turó des d'on poder fer fotos panòramiques de tota la ciutat.
La desil·lusió ha començat quan ens han dit que la “Historisches Besuchesbergwerk” estava tancada i només pot rebre visites els caps de setmana, i puntualment algun grup. Per resoldre el dubte de si hi havia o no cap grup ens hem adreçat a la “Tourist Info” de la ciutat, però no hi havia res a fer. Així doncs hem començat el passeig per arribar fins davant la porta i no poder entrar-hi. En una altra ocasió, tot i què potser aleshores “la Blancaneus i els 7 nans” només serà un conte popular més.
Hem aprofitat la parada davant de l'entrada a la cova de la mina per fer una petita comprovació i calibració del GPS del pare. Segons la informació del tríptic de la mina, l'entrada estava a uns 737 m. i la “maquineta parlanxina” del pare donava 738 m. com a valor d'alçada sobre el nivell del mar (si més no similar doncs sempre poden haver-hi petites diferències tolerables).
Per arribar a la mina ja he anat una estona a la motxilla portaJans, i quan hem sortit de la mina m'he estat penjant com si fos un trineu.
A continuació, m'he enfilat de nou a la motxilla i he començat a dormir. Els meus pares però han seguit fent l'excursió i han pujat el Kienberg (un turonet de 800 m.) i al capdamunt s'han trobat amb una torre que sembla de comunicacions però feta per les cases de turisme de la zona per atreure més turistes amb motiu del 300 aniversari de la creació de la ciutat. Segons la info, la torre té una alçada d'uns 25 metres (i actualment, està culminada per unes antenes de telecomunicacions) i és tota una excursió per una escala de cargol amd dues terrasses, la intermitja i la superior.
Baixant de la torre els pares han parat davant de l'estació meteorològica de Freudenstadt. És una estació automatitzada que pertany a la DWD.
Una mica més endavant s'han parat a prendre un resfresc la mare i a fer fotos de papallones el pare, i altres qüestions de natura.
Per la tarda, hem anat a comprar una mica de menjar i hem anat a veure i escoltar el carrilló de campanetes.
Posteriorment ens hem pujat a un trenet que ens ha fet una volta pujant de nou el Kienberg, però de forma més còmode.
De tornada a la plaça on té la parada el trenet m'he quedat jugant a un “spielplatz” molt xulo, amb sorra i aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada