Quan encara compto amb un any, doncs demà en faig dos, queda per endavant tota una vida d'estudiant. Com a mínim 15 anys si només faig l'etapa obligatòria. Potser molt més si com la mare i el pare passo amb trec una llicenciatura. I potser encara molt més si com el meu pare em plantejo fer un doctorat.
Tant de bó tots els inicis de curs que em queden siguin tan somrient com aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada